dimecres, 3 d’agost del 2011

QUARTA SESSIÓ: JORDI SARSANEDES 20-03-07

SESSIÓ DEDICADA A JORDI SARSANEDAS I VIVES

Jordi Sarsanedas i Vives (Barcelona, 3 de setembre de 1924 - 16 de novembre de 2006) fou un poeta, prosista i activista cultural català.
Es va llicenciar en lletres a la Universitat de Tolosa (Llenguadoc), va exercir de professor de llengua i de literatura franceses a Barcelona, va fer un lectorat a Glasgow a final dels quaranta, i entre el 1958 i el 1961 va viure a Milà.
Va començar publicant poesia, 'A trenc de sorra' (1948), però l’èxit més notable d’aquells primers anys va ser el recull de narracions 'Mites' (1954) i, l'any següent, del poemari 'La Rambla de les flors'. De 'Mites', Sarsanedas n'havia dit: 'La publicació d'aquest llibre va fer un cert efecte, perquè representava una escriptura lliure, llavors innovadora'. I de 'La Rambla de les flors': 'Per mi representava, clarament, una opció per la modernitat a la meva manera i una resposta al noucentisme'. L'autor també va publicar les novel·les 'Contra la nit d'Oboixangó' (1953), 'El martell' (1956) i 'La noia a la sorra' (1981).
El 1991 va ingressar a la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1994 fou distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva trajectòria literària i cultural. I és que la vida de Jordi Sarsanedas també ho va ser, marcada per l'activisme cultural. Una mostra: redactor en cap de Serra d'Or (1963-1989); membre del Grup dels Vuit (1946-1947) amb Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona; redactor de la revista Ariel (1947-1951); membre fundador i un dels directors de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (1955-1963); col·laborador de la discogràfica Edigsa; president del Centre Català del PEN Club (1983-2004); degà de la Institució de les Lletres Catalanes (1988-1999); president de l'Ateneu Barcelonès (1997-2003).
L'escriptor deia sovint que el compromís amb la cultura li havia robat temps d'escriure. De fet, a partir del 1999 Sarsanedas obre una etapa nova, amb la publicació del poemari 'Cor meu, el món'. I el 2005, dedicat completament a escriure, és un any prolífic i excepcional per a l'escriptor, amb l'aparició del llibre de poemes 'Silencis, respostes, variacions' (Proa) i el llibre de contes 'Una discreta venjança' (Ed. 62), pel qual és guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona.

Premis

  Víctor Català (1953): Mites.
  Óssa Menor (1954): La Rambla de les Flors.
  Joan Santamaria (1956): Plou i fa sol.
  Josep Yxart (1957): Cita de narradors.
  Joan Santamaria (1958): June Mc. Bride.
  Crítica Serra d'Or de contes (1970): El balcó.
  Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil (1977): L'Eduard el mariner i el país de sota l'aigua.
  Josep Pla (1980): La noia a la sorra.
  Creu de Sant Jordi (1983).
  Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres del Govern Francès (1983).
  Jaume I d'Actuació Cívica Catalana (1984).
  Lletra d'Or (1990): Fins a un cert punt : poesia (1945-1989).
  Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil (1990): Un bigoti i en Joan.
  Crítica Serra d'Or de poesia (1990): Fins a un cert punt : poesia (1945-1989).
  Membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (1991).
  Crítica Serra d'Or de narrativa (1994): De Famagusta a Antofagasta.
  Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1994).
  Crítica - poesia catalana (1999): Cor meu, el món.
  Crítica Serra d'Or de poesia (2002): L'enlluernament, al cap del carrer.
  Ciutat de Barcelona de narrativa (2006): Una discreta venjança.

Obra
Poesia
·  A trenc de sorra. Barcelona, 1948.
·  La Rambla de les Flors. Barcelona: Óssa Menor, 1955.
·  Algunes preguntes, algunes respostes. Palma de Mallorca: La Font de les Tortugues, 1956.
·  Postals d'Itàlia. Barcelona: Rocas, 1965 / Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1999.
·  Suite del cresta-vermell [amb gravats de Gerard Sala]. Carpeta "Catalunya-espais", 1970.
·  Fins a un cert punt (Poesia 1945-1989). Barcelona: Edicions 62, 1989.
·  Dotze sentits. Poesia catalana d'avui [amb altres poetes] Barcelona: UPF-Proa-Dip., 1996 [CD-ROM].
·  Veles de cap vaixell [aiguafort de Rosa Vives]. Barcelona: Sibi et Amicis, 1998.
·  Taula parada [aiguafort de Rosa Vives]. Barcelona: Sibi et Amicis, 1999.
·  Cor meu, el món. Barcelona: Proa, 1999.
·  L'enlluernament, al cap del carrer. Barcelona: Proa, 2001.
·  Com una tornada, sí. Barcelona: Proa, 2003.
·  Els ulls buits. Barcelona: Sibi et Amicis, 2005.
·  Silenci, respostes, variacions. Barcelona: Proa, 2005.

Novel·la
·  Contra la nit d'Oboixangó. Barcelona: Óssa Menor, 1953 / Barcelona: Laia, 1981 / Barcelona: Columna, 1992.
·  El martell. Barcelona: Club Editor, 1956 / Barcelona: Aymà, 1956 / Barcelona: Laia, 1981 / Barcelona: Planeta, 1988 / Barcelona: Proa, 1991.
·  La noia a la sorra. Barcelona: Destino, 1981.

 
Prosa
·  Montserrat, pedra i homes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1967.
·  Paraules per a unes imatges. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.

Narrativa breu
·  Mites. Barcelona: Selecta, 1954 / Barcelona: Edicions 62, 1976 / [amb il·lustracions d'Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona]. Barcelona: Columna, 1995 / Olot: Aubert, 1995 [ed. de bibliòfil].
·  Plou i fa sol. Palma de Mallorca: Moll, 1959.
·  El balcó. Palma de Mallorca: Moll, 1969.
·  Un diumenge a Clarena i altres narracions. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1981.
·  Contes 1947-1969. Barcelona: Edicions 62, 1994.
·  De Famagusta a Antofagasta. Barcelona: Edicions 62, 1994.
Una discreta venjança. Barcelona: Edicions 62, 2005.

Infantil i juvenil
·  L'Eduard el mariner i el país de sota l'aigua. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1976.
·  Un bigoti i en Joan. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989.
·  La derrota del caçador blanc i altres contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.

Dramatúrgia
·  Primera història d'Esther [de Salvador Espriu]. Barcelona: Palau de la Música, 13 de març de 1957.
·  Un caprici [d'Alfred de Musset]. Barcelona: Teatre Capsa, 1957.
·  La noia i els soldats [de Gino Pugnetti]. Barcelona: Teatre Capsa, 1957.
·  Cruma [de Manuel de Pedrolo]. 1957.
·  Parasceve [de Blai Bonet]. 1957.
·  En Tirant lo Blanc a Grècia [de Joan Sales]. Barcelona: Palau de la Música i Teatre Romea, 1957.
·  Calpúrnia [d'Alfred Badia]. Barcelona: Palau de la Música, 1962.

Crítica literària o assaig
·  Cita de narradors [amb altres autors]. Barcelona: Selecta, 1958.
·  Mite del faraó Joan i altres contes [Neus Oliveras (cur.)]. Barcelona: Barcanova, 1991.
·  Pròlegs

Traduccions realitzades per l'autor/a
·  Del francès

Obres traduïdes
·  Al gallec
·  Al xinès


 

JORDI SARSANEDAS I VIVES (1924-2006)


L’home:
“Solitari-solidari”
Actiu en el món cultural
Actiu en la defensa del país i de la llengua

L’escriptor:
Ubicació de la seva obra en el panorama literari dels anys 60
El postsimbolisme, el realisme històric, la desmitificació: el realisme existencialista de Sarsanedas

El poeta:
Que es fa preguntes sense resposta
Que proclama la importància de mirar
Sincer, però contundent
Dispers i unitari a la vegada

La poètica:
La reflexió descriptiva
La mirada a l’exterior i el replegament
La visió panteista del món
El jo-nosaltres, el col·lectiu
El goig de mirar
La paraula feta realitat, matèria
L’objecte recurrent
L’art, la llum, el color

POEMES


DES DE MARINA DI RAVENA, PER A LE CORBUSIER


L’equilibri aeroestàtic de l’espai
dins la deu de la història,
ratllat de plecs de vent i esquinços blaus,
un home camina per la platja
amb les sabates a la mà.
El montgolfier pintat
amb l’efígie del sol i les estrelles
es fon en cendres quietes.
Un home camina per la sorra
amb el gec sota el braç.
Els ulls escombren l’antic areny,
mal lligat, deslligat per herbes grises,
i persegueixen damunt el mar
papallones de vent, parpelles breus de plata.
L’home s’asseu i es deixa caure enrera;
s’aboca a la ceguesa del sol blanc.
Cavalls antics
de terrissa porosa i aquàtiques crineres
entonen, darrere el vel ardent,
invisibles renills de batalles profundes
i elementals
quan el bronze s’alçava i ens feria
amb les trompetes nues, encara fresques de la nit.
I trobes sota la mà un nus del vent:
l’espiral lluminosa del cargol
obert al tacte lent de la mirada.

A: Postals d’Itàlia (1965)


COR MEU, EL MÓN

Voldria mirar, mirar més fort,
lligar aquests arbres,
aquells arbres que fugen,
el cel, les ones, més fort.
Lligar-me amb la llum i les pedres,
l’enorme pedra de la llum.
Res no em mira prou, però.
Mira i no em veu.
I és que es desfibra
el món o jo, mirall?
Llindar de comiat,
potser somriure.
Despreniment. Desistiment.
La mà que diu adéu,
que prem i amolla.
La gràcia d’un dia clar,
certa, punyent, però
pàl·lida sense remei.
Se’m queda enrere,
a baix i enrere.
Cor meu, el món,
no puc vestir-te de mirades!
Jo sóc això
que miro i se m’escapa.

A: Cor meu, el món (1999)


ARA LA LLUM


Ara, la llum, cap mirall no l’atura.
S’escapa, es perd. Ai de mi!
La mirada, enfollida,
es mossega la cua a l’avenç instantani.
Tot s’atura en la fosca.
Tot és marbre, duríssim sangtraït.
Cor endins, només, potser, la voluntat,
ai de mi!
s’inventarà mans noves,
nous gestos de les mans per aferrar els colors.
Com ho sabríem en aquest temps suspès?
Amb el blau a l’esquerra,
El vermell a la dreta,
acollirem, qui sap, llàgrima rere llàgrima,
la clepsidra que torna,
el degoteig de glòria, de llum de sang,
damunt la pell de cadascú
tant rentada i lluent per la serena.

A: L’enlluernament, al cap del carrer (2001)

MATINADA

A trenc de dia, a mar,
he recollit la xarxa de vent i d’estrelles.
La nit no és meva, ni el mar,
ni el vent, ni les estrelles, ni la xarxa.
ni la nit tan ampla i tan pregona,
però cullo i faig meus,
entre pètals i rínxols de nacre,
els peixos prodigiosos
de les pregoneses del teu somni.

A: Com una tornada, si (2003)



LECTURA DELS ASSISTENTS

CLARA MIR


He descobert un petit gran llibre.
Ningú me l’ha recomanat.
Ha estat fruit d’aquells actes mecànics
que et duen a remenar els lloms dels llibres
a les lleixes d’una llibreria,
-entre les ratlles perpendiculars i de mal llegir-
on sovint em perdo:

Mahmud Darwix,
Per què has deixat  el cavall sol
i fuges?

Del fons del temps ens coneixíem,
Exiliats.

En terra de ningú et llegeixo,
en la feixa seca, a l’ombra d’una figuera,
lluny del cavall sol.
....

MERCEDES DELCLÓS

                                                     MOMENTOS
Estás y no estás
te veo y no te veo

Momentos mágicos para compartir
momentos que se hacen sólidos
momentos que  hacen agua

A veces la casa  está vacía
el silencio es para mí
a veces la casa tiene vida
la vida que miro en ti

Te conozco y no te conozco
quizás es bueno que sea así
tú sigues tu camino, yo pongo mi cariño
y a veces coincidimos en este devenir

Me das la mano, te doy la mano
y en estos pequeños momentos
sentimos que algo sellado está

Y en mi silencio yo pienso
que parir valió la pena
muy mucho valió la pena parir.

                                           13-09-2006 (A mi querido hijo Dídac)

ANTÒNIA FIGUERES


                                         LA MERLA



                              Merla negra de bec groc
                              pregona de primavera
                              ets lliure
                              com l'esclat d'una flor
                              alegre
                              com l'aigua de la ribera

                              Pel parc voles de bon matí
                              despertant tota fauna i veïns
                              quin despertar més joiós
                              amb el teu parloteig agradós

                              A migdia, tu, ens oblides
                              el teu vivaç rall enyorem
                              on t'amagues elegant dama
                              on ets ... ?
                              canta, canta ... que et trobarem

                              Tornes de nou a la vesprada
                              amb la cantada molt més potent
                              i em retornes l'alegria
                              en aquesta hora ... decadent   


JOSEP DE FLIX


ESCRIURE POESIA

Escriure poesia és fer profecia del passat,
endevinar portes secretes al pis on habitàvem,
veure-hi quadres a les parets, on solament hi ha taques,
situar a tocar cambres distants en l'espai, en el temps.
És posar les coses en ordre alfabètic
segons el dolor de les lletres, i llegir-les,
en un judici en què alhora s'és acusat i tribunal.

Escriure poesia és anunciar no la pluja
sinó la cadència del seu ritme, la humitat,
l'espessor de les gotes, l'olor del terra mullat.
I dibuixar en una pedra paraules assedegades,
que s'aboquin als llavis dels vianants.
Ells també hi voldran dibuixar l'aigua .

Les hores prosifiquen la poesia dels segons.

                            ****
primer poemari publicat:  formigues”
IV Premi de Poesia Sant Celoni - Viena


MARTA MALLEU


    Per en Josep Toutain

A la ràdio sona
Georgia, Georgia
i penso en tu.
Te’n recordes?
Aquella nit
en què tots dos vam ballar
Georgia, Georgia...
I tan amics com érem.
Després te’n vas anar,
d’això ja fa molts anys.
I com et vam enyorar.
Ara penso
quant que t’agradava
Georgia, Georgia



 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada