divendres, 23 de gener de 2015

NOTÍCIES

El dia 16 de desembre passat, POESIA A LA CARTA va celebrar la seva trentena sessió a l’ESPAI MALLORCA dins del CICLE DE RECITALS POÈTICS que promou aquesta entitat.
L’equip de Poesia a la Carta es va sentir molt motivat en aquest recital a l’Espai Mallorca amb el qual se sent emocionalment, històricament i lingüísticament unit i amb el qual es va sentir molt feliç de compartir la vetllada.
Eren els dies propers a les festes de Nadal i la sessió es va muntar en relació a aquestes diades:
Sumari
Breu presentació de “Poesia a la carta”
El Cant de la Sibil·la  
Tradició del Cant de la Sibil·la als Països Catalans
La IV Ègloga de Virgili i el Cant de la Sibil·la
Ègloga IV de Virgili en la versió de Carles Riba
Dos tòpics de la tradició artística i literària en la nostra cultura:L’Arcàdia i El Cant de la Sibil·la
Cant de la Sibil·la
Drets escolten la Sibil·la - Miquel Bauçà

Poemes i cançons de Nadal
Lo noi de la mare  - popular
Poema de Nadal   - Josep Maria de Sagarra
Cançoneta mallorquina de simbomba - popular
Nadal   -  Salvat Papasseit
Nadala menorquina - popular
Villancet  -  Maria Antònia Salvà
Vou-veri-vou -  popular
Inici de càntic en el temple -  Salvador Espriu

La CLARA MIR ens va fer les explicacions sobre la IV ègloga de Virgili (Ho podeu tronar a la sessió número 24)

ÈGLOGA IV DE VIRGILI EN LA VERSIÓ DE CARLES RIBA

Muses de Sicília, elevem un poc la tonada:
no a tothom són plaents els humils tamarits i els arbustos.
Si cantem al bosc, que el bosc sigui digne de cònsol.
Ja s’acosta l’edat darrera dels versos de Cumes;
íntegrament recomença un ordre magne de segles.
Ja retorna la verge, retorna el regne saturní:
una gènera nova de dalt del cel davalla.
Sies només al nadó, amb el qual la centúria ferrissa
finirà i per tot l’univers brillarà la daurada,
casta Lucina, propicia: el teu Apol·lo ja regna.
Sent tu cònsol és quan vindrà l’edat gloriosa
i emprendran, Pol·lió, llur cursa els mesos magnífics,
tu governant. Si en resten alguns, els vestigis del nostre
crim esborrats lliuraran el món de perpètua paüra.
Ell la vida rebrà dels déus, i amb els déus ha de veure
entremesclats els herois, i entre ells el veuran aparèixer
i regir l’univers en pau amb el seny del seu pare.
Quant a tu, oh infant, per primera ofrena la terra
sense conreu vessarà les eures errants amb el bàcar
i amb l’acant rioler mesclades les colocàsies.
Elles mateixes, les cabres vindran a la pleta amb mamelles
plenes de llet; ni l’enorme lleó temeran les ramades.
El teu bressol mateix s’ornarà de flors oloroses.
I morirà el serpent, i l’herba fal·laç de metzina
que forçaran a arriscar-se en naus per la mar, de muralles
a cenyir les ciutats i a morirà: pertot naixerà el gingebre d’Assíria.
Quant les lloances, però, dels herois i les fetes del pare
començaràs a llegir i què és la virtut a conèixer,
el camp es daurarà lentament de tendres espigues,
el raïm vermellós penjarà dels arços feréstecs
i els roures durs suaran una mel com una rosada
adés en porpra. Restaran, amb tot, de l’antiga malícia vestigis
fendre solcs a la terra.
Hi haurà un altre Tifis, i una altra Argo que porti
herois selectes; hi haurà també noves guerres
i altra vegada serà tramès un Aquil·les a Troia
Però després, quan l’edat afermada t’hagi fet home,
desdirà el navegant de la mar i el pi del. seu tràfec
per les ones: produirà de tot tota terra.
No patirà la gleva el rasclet ni el cep la falceta
i el forçut llaurador lliurarà els seus bous de l’arada;
ni de fingir diversos colors aprendrà més la llana,
car el moltó mateix mudarà el velló per les prades
a suau, adés en galda groguenca;
naturalment la sandix vestirà l’anyell quan se’n peixi.
“Segles tals benaurats, correu!” han dit a llurs fusos
d’acord amb l’immutable voler dels destins les Parques.
Puja a les honors, -en serà ja el temps- oh, supremes,
cara nissaga dels déus, rebrot il·lustre de Jove!
Mira el món estremir-se en son eix inclinat, i les terres
i els espais de la mar, i del cel la volta profunda;
mira com tot s’alegra en l’expectació d’aquest segle!
Oh, si tan llarga fos la darrera part de ma vida
i em restés prou alè per a dir les teves proeses!
No em vencerien cantant Orfeu de Tràcia ni Linus,
enc que assistís a Orfeu sa mare Cal·liopea,
enc que assistís a Linus el bell Apol·lo son pare.
Pan mateix, si em desafiés amb l’Arcàdia per jutge,
Pan mateix, amb l’Arcàdia per jutge, vençut es diria.
Oh, comença, infantó, a conèixer amb un riure la mare
(deu mesos han portat a la mare llargues angúnies);
oh, comença, infantó: qui no ha rigut a la mare
no l’han admès a la taula el déu ni al llit la deessa.

I MERCEDES DELCLÓS ens va cantar EL CANT DE LA SIBIL·LA



Lo jorn del Judici
parrà el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
Abans que el judici
mort serà un gran senyal se mostrarà,
la terra agitarà suor i tremirà de gran por
Terra tremola pèndol serà
que les torres derrocarà
les pedres per mitj es rompràn
i les muntanyes es fondran.
Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
perdent los naturals delits.
abans del Judici l’Anticrist vindrà
i a tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir,
i qui no el crega farà morir.
Lo Sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la Lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vostro Fill vull pregar
que de l’infern vulguens lliurar!
Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.
Lo Sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la Lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
Als mals dirà molt agrament:
—Anau, maleïts, en el turment!
anau-vos-ne en el foc etern
amb vòstron príncep de l’infern!
Als bons dirà: —Fills meus, veniu!
benaventurats posseïu
el regne que us he aparellat
des que lo món va esser creat!
Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vostro Fill vullau pregar
que de l’infern vulla’ns lliurar!
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.



MARTA MALLEU, MARIA ANTÒNIA MASSANET I CLARA MIR van recitar diferents poemes de Salvat Papasseit, Salvador Espriu , Josep Maria de Sagarra, Maria Antònia Salvà i Miquel Bauçà

                      

MERCEDES DELCLOS va cantar cançons de Nadal mallorquines i menorquines:

                                   Cançoneta mallorquina de simbomba
Cançó popular de Mallorca

Sant Josep té un ramet
de no sé quina llenyeta
per a granar sa coveta
en néixer es Bon Jesuset.
La mare de Déu cosia
a sa porta de s’hortet
i tenia el bon Jesuset
a sa falda qui dormia.
Es pastors de sa muntanya
volen veure es Jesuset
i han deixada sa cabanya
per portar-li un anyellet.
La mare de Déu cantava
una cançó per s’infantó
i de tan dolç que cantava
s’adormiren tots es pastors.
Dos carboners de la serra
duen un sac de carbó
i un feix de llenya prima
per fer-li un bon fogueró.
Sant Josep fa per s’infant
fabiols i castanyetes
i es nin se n’ha alegrat tant
que li fa mamballetetes.


Nadala menorquina
Cançó popular de Menorca

Jo som es pastor més gros
qui venc per entre ses murtes
amb ses faldes curtes, curtes,
i es mostatxos plens d’arròs.
Toca timbal, toca Pascual,
toca Regina,
tot són festes d’alegria
ses de Pasco i de Nadal.
Jo qui som es quart pastor
que no tenc més que una coca
i me la llev de sa boca
per donar-la al sant minyó.
Toca timbal, toca Pascual,
toca Regina,
tot són festes d’alegria
ses de Pasco i de Nadal.


            Vou-veri-vou
Cançó de bressol de Mallorca

Horabaixa post es sol
plorinyava l’infantó;
no ploris petitó, no,
que mumareta no ho vol.
Vou veri vou
Vou veri vou
Sa riera baixa
S’aigo no es mou
Noninó, noninó,
Una engronsadeta
pes nin petitó.
No ni no, li diu la mare
No ni no, al petitó
No ni no, quan el bolcava
I tot era no ni no.
Vou veri vou
Vou veri vou
Sa riera baixa
S’aigo no es mou
Noninó, noninó,
Una engronsadeta
pes nin petitó.