CICLE POESIA A LA CARTA
CURS 2010 – 2011
SESSIÓ XVII
ORGANITZACIÓ CLARA MIR – MARTA MALLEU
DIA DE LA POESIA AL CASAL
DIA DE LA POESIA AL CASAL
El NOSTRE PARTICULAR “DIA DE LA POESIA” DEDICAT A TOTS ELS SEGUIDORS DE “POESIA A LA CARTA”
LECTURA DE POEMES DELS ASSISTENTS
DIA:
DIVENDRES
29 D’ABRIL DE 2010
HORARI:
DE 19:00H A 21:00H
LLOC:
CASAL DEL POBLENOU, ERC
MARIÀ AGUILÓ, 129 BAIXOS
En aquesta sessió número XVII, hem celebrat el nostre particular dia de la poesia. No hem tingut cap convidat i tots els assistents han pogut llegir els seus poemes. Les nenes Trabalón van portar coca i xocolata i tots ho vam passar d’allò més bé.
A mida que arribin els poemes dels assistents els inclourem en el blog
LECTURES
CLARA MIR
ELS DÉUS
malferits damunt els rajols de la ira
amb la suor al pit de cada corredissa
sobreviuen al toc de les sirenes
i a l’agror esfondrada de cada silenci.
I torna la nit per mossegar la lluna,
per fondre els colors del dia i del refugi,
per deixar-los eixuta la saliva, sense xiscle...
Plegades les ales en el buit, em diuen:
Deixa’ns el llum encès per adormir-nos.
I jo els dic:
No funciona la bateria.
ELS DÉUS DE CASA-2010
APROXIMACIONS
Silenci és el mot que més sobreviu en els teus versos…
Evoques una manera de respirar sense fer fressa.
La veu s’escola pou avall amb un bleix de corriola
que sadolla el poal de la teva set.
Batecs al cor de la vall cobreixen el sotabosc
de l’ànima: el temps gira en la teva boca
i apropa el vaixell a la costa nua de la pròpia,
petita i inadvertida història.
Diuen que queien bombes quan vas néixer
a la llum d’un far que funcionava amb la bateria
d’un camió estacat al carrer. Et varen batejar:
fou així com et caigué el món xop a sobre
amb el silenci esbatanat de les sirenes.
ELS DÉUS DE CASA-2010
Marisa olivera
SORRA
Mar que vespreges
el meu sentir,
entre les ones
gronxes neguits.
Brogir que adorm
somnis callats:
tu i jo, els estels,
al cel un clam.
Desperto a l’alba,
el sol rogent
sobre la platja.
Damunt la sorra
només castells,
castells de sorra.
Sorra i records,
records de sorra,
records, sorra...
( A Palau Fabre)
Si te’m dónes pel meu bes
pren-lo ara, tot o res,
pren-lo ara, és tot i és res!
Un instant que fora el tot,
un instant fora de tot,
un instant que fora res :
Dos amants i un sol batec.
Res més.
Res.
Més !
MARTA MALLEU
SONET XIII . A FORMENTERA
Si es pogués en l’oblit, llençar el passat,
buidar-se de records i com la mar
damunt del sorral pur fer-se una llar
de petxines i d’or, tot ben parat.
Reescriuria mots que ja han estat
trasmudats, canviats i amb un avar
sentit d’aquest present, tan nou, tan rar,
tan a gust del meu jo, tan inventat,
parar també el futur en ple matí
o en capvespre diví. Fruir el batec
de tots els blaus del món. I encara si,
amb el temps a les mans, dormís a frec
d’estels, sense pensar, sense cap fi,
no voldria res més. És el que crec.
SONET XVII . A FORMENTERA
Quin vent estrany entre la teva pell
i el tremolor persistent de la meva
esborra el bes, l’expert i aquell novell
i el rastre tot, de qualsevol petja.
No en quedarà ni el traç, com un joiell,
d’aquella mà que tan amiga m’era.
Serà un desert? Sense mar, ni vaixell,
ni cap color bastint una quimera.
És l’aire fred que em gela mans i peus.
Oh! Quin dolor dins del teixit del cos
em trenca el pit en penetrants conreus?
Escriure mots al sorral, sens repòs.
Cridar ben fort amb boca muda. Veus?
No sentir res, no mirar. Tot és clos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada