divendres, 13 de maig de 2016

SETMANA DE LA POESIA






Unes quantes taules a la fresca        
sota l’ombra de plàtans vells,
amb sol de tarda, plaça de poble...

Aquí sospito el temps. No tinc por.
Contemplo la gent i el plor de criatures.
Estimo tot el que he estimat.

Fuig la pròpia història, no vull tornar al principi.
Tant de temps per aprendre a preguntar

i restar sense respostes.
                                   Clara Mir



Vigilem el moment de sucre
on el temps s’atura.
L’aprofitem, és dolç com el torró.
I efímer.

Paladegem les sangs de la mar
quan el sol s’hi amaga.
Bevem el violeta, a poc a poc.
És l’elixir.

Que no quedi al món ni lloc ni res
que el teu cor,
i els ulls, àvids, no hagin tastat
fins a la fi.
                    Marta Malleu


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada