NOTÍCIES

La Clara Mir acaba de guanyar el premi de poesia LOPEZ-PICÓ d’ enguany, amb el poemari La paraula deshabitada,  i per això aquesta mini entrevista

Què et va fer escriure  La paraula deshabitada?

La Paraula Deshabitada no va ser escrita amb una motivació inicial que sabés, exactament, com començaria i com acabaria perquè respon, fonamentalment, a un impuls vital d’expressar experiències viscudes...de posar  a prova la capacitat reflexiva del recorregut vital que has fet i, sobretot, la pròpia rebel·lia.  Tot plegat, potser aparentment, sembla una mena de filosofia però és totalment improvisada i molt... de triar entre la rebel·lia que és potser la font més creativa del poemari i la por i la obediència que hem patit durant molts anys tots els que hem viscut la postguerra. També he volgut alliberar la paraula, atorgar-li un valor més quotidià, atorgar-li la capacitat per expressar l’amor, la mort, la vida, tot i rebel·lar-me contra la paraula sacralitzada que ens han venut com a veritat absoluta, com una cosa...

Intocable?

Intocable... no, no, més aviat com a única  guia, com a norma de vida, per això crec que és imprescindible la rebel·lia. De fet, aquest impuls, a cada tram de la vida, segurament  ha estat diferent però, ara que sóc gran, ha quallat en aquest poemari, com segurament ha quallat en el poemari anterior. Una manera personal d’expressar sentiments i reflexions

Molt bé. ara m’agradaria que em citessis uns quants poetes que t’haguessin agradat molt o que t’haguessin influït, és a dir que t’haguessin tocat especialment.

Jo he llegit poesia des de molt petita. També escrivia poesia, després ho vaig deixar, no vaig continuar per aquesta branca. Però la lectura sí que l’he conreada tota la vida. Recordo llibres que des de petita m’han marcat, sigui per les imatges o sigui pel text. Un d’aquests llibres va ser la Divina Comèdia de Dante, (me la llegia una tieta en italià, jo, asseguda a la falda i el llibre obert sobre els genolls, mirava els gravats i escoltava la seva musicalitat) . la seva força, em va marcar moltíssim, responia a una època on potser la vida et portava a aquesta mena de metafísica, del paradís i de l’ infern. Més tard la companyia dels grans homes que hem tingut la sort de llegir, Virgili, el mateix Dante. Val a dir que la biblioteca de la meva tieta va ser una font  inesgotable de lectures, recordo especialment el Hamlet de Shakespeare,  Kafka i la seva Metamorfosi. els contes de Katherine Mansfield i .Virginia Woolf..

I els poetes?

Com a poetes vaig llegir tots els catalans:Verdaguer,  Costa i Llobera, Maragall, Alcover... i ja de més gran, la tria se n’anava cap a ’Estallés, Espriu, evidentment..

En Vinyoli?

I tant en Vinyoli. I en Miquel Àngel Riera que per a mi és adorable

Un dels teus enamorats

Si, si  és dels meus poetes més estimats.  També Miquel Bauçà, Gerard Vergés, un poeta extraordinari que m’ha arribat a l’ànima  perquè m’ha donat aquesta idea dels amics poetes, de qui has conreat la lectura,  i crec que en Gerard Vergés ens ho transmet: Els poetes que t’han acompanyat ja són amics teus. Els hi pots parlar, els pots escoltar.

I aquest premi que t’han donat, estàs contenta?

Molt contenta. No és que m’ho cregués molt però ara ja ho he paït. Sí, si, fantàstic. I m’ha donat ànims per poder seguir escrivint. I que encara que sigui gran, la vida és jove i encara farem coses. I faré poesia, sobretot, perquè és el que m’agrada.

Doncs, res més, moltes felicitats!!

La Marta, entrevistadora

Clara Mir, entrevistada, guanyadora del premi 

                                               Pati de l’Ateneu Barcelonès, 12 de maig del 2014