En motiu de la celebració del centenari del naixement de Salvador Espriu aquest any 2013 i, amb la mateixa fidelitat que ell va defensar la nostra terra, la nostra llengua i la nostra identitat, li dedico aquests dos poemes.
Clara Mir
A SALVADOR ESPRIU
1
D’on ve aquesta remor que ens colga la llengua
com fa l’oceà quan mossega?
Quina ona encara entre el pit i el ventre
remou el crit clavat al centre de l’arena?
Sense la veu que fa desitjable la glòria o la follia,
quina força apariarem per salvar els mots
d’aquesta inútil, amarga i tossuda persistència?
2
El paper em xucla les lletres
i el plany s’esmuny,
tartera avall, per la llera blanca
d’un país deshabitat:
petits quers de sang,
rialles esmicolades gola endins
silencis rodolant
damunt la llera blanca
del meu país sense paraula,
deshabitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada