Unes quantes taules a la fresca
sota l’ombra de plàtans vells,
amb sol de tarda, plaça de poble...
Aquí sospito el temps. No tinc por.
Contemplo la gent i el plor de
criatures.
Estimo tot el que he estimat.
Fuig la pròpia història, no vull tornar
al principi.
Tant de temps per aprendre a preguntar
i restar sense respostes.
Clara Mir
Vigilem el moment de sucre
on el temps s’atura.
L’aprofitem, és dolç com el
torró.
I efímer.
Paladegem les sangs de la mar
quan el sol s’hi amaga.
Bevem el violeta, a poc a poc.
És l’elixir.
Que no quedi al món ni lloc ni
res
que el teu cor,
i els ulls, àvids, no hagin
tastat
fins a la fi.
Marta Malleu
