El
dia 20 de febrer passat es va presentar a la Sala Verdaguer de l’Ateneu
Barcelonès el llibre TRENCADÍS, un
recull de poemes que presenta el grup SET
DE CORS format per:
CLARA MIR
ELISA
RIERA
ESPERANÇA
CASTELL
LEONCI
CANALS
MARGARIDA
MEDINA
MARISA
OLIVERA
MIQUEL
SÁNCHEZ
 |
| Francesc Parcerisas i Set de Cors |
En Francesc Parcerisas ens va llegir el
pròleg que ha escrit per al llibre, i el recital va estar acompanyat
d’intervencions musicals a la guitarra
ATENCIÓ!
La lluna
infanta missatges:
petites
bolles de llum suspeses
entre les
branques d’un arbre.
I tu t’hi enfiles per escoltar-les
i et tornes
fulla entregirada,
trencadís de
verd i plata
─de paraules,
com un àlber que els
poetes planten.
I jo dic que la lluna
t’enganya
que
pots caure
Clara Mir
A PROP I LLUNY
És així com em sento,
Tan a prop quan et
llegeixo la distància,
Quan oloro la teva
pell,
Quan t’escolto les
paraules;
A prop i lluny quan sóc
Al frec de l’onada,
Quan el dibuix de la
vinya
Em retorna la calma,
Quan el vermell de
roselles
Espurneja en la
tarda...
Tan lluny quan no puc
Arrecerar-me en els
teus braços,
Quan et penso i et sé
I no tenim... camí de
tornada.
A prop i lluny, per
sempre
Elisa Riera
DELTA - I
El riu encintat de blau
dibuixa un laberint
mut.
El paisatge és un
espill
de cases, patis i
arbres
amb restes d’herbes i
fang.
Espurnes negres i
blanques
esberlen els miralls,
ocells hi fan niu.
A la platja dones i
nens
empenyen un cotxe
atrapat a la sorra.
El mestral bufa.
A l’escalf del sol, el
gos borda.
Esperança Castell
VARON DANDY
Tinc l’anell del meu
pare
al palmell de la meva
mà.
He notat un pes
considerable,
un pes que venia de
lluny,
un pes entendrit, de
fusta vella,
d’alfàbrega i esforç,
d’olor de Varón Dandy.
El porto a empetitir,
la mare
se’l vol posar però li
va gran.
Sàpigues que et recordo
cada matí,
en veure el teu tors
atrapat
al mirall de casa.
Cada cop és més prim el
temps que ens separa
i més allargada l’ombra
que ens uneix
L’anell no em fa falta.
Leonci Canals
EXPERIÈNCIES III
Jo he sentit el crit
punyent
d’una dona parint
i la por de la
incògnita
i l’estrip de la carn
i la sang a les cames
i la força d’un plor
estremidor
i l’univers de pell
rosada
i un bes diminut al meu
pit
i és en mi que besa
encara
Margarida Medina
CLEPSIDRA
Robes instants a un futur
que, gota a gota,
davalla pels nostres
ulls àvids.
La vida és en l’aigua
i no dóna cap hora.
La crisàlide contempla,
immòbil,
el futur del líquid.
Sap el temps que
esdevindrà papallona? Marisa
Olivera
AL PONT D’U-BHEIN
(Amarapura,
Birmània endins)
El pes de la teva ombra
em cau al damunt,
m’aixafa l’esquena.
Feixuga com una acàcia
d’espines,
se’m clava la forma
aombrada
i gaudeixo de la seva
pesantor.
Tremolor d’aigua neguitosa.
Vell pont de taulons:
uns belluguen
i altres estan
trencats.
Tots hem envellit en el
camí.
Passejo en silenci al
costat
dels monjos. Sota meu,
els pescadors es
barallen amb el peixos,
alguna barca surt de
passeig
i un estol d’ànecs sesteja al sol
que vol pondre’s a les
muntanyes.
Miquel Sánchez
