El dia 16 de desembre passat, POESIA A LA CARTA va celebrar
la seva trentena sessió a l’ESPAI MALLORCA dins del CICLE DE RECITALS POÈTICS
que promou aquesta entitat.
L’equip de Poesia a la Carta es va sentir molt motivat en
aquest recital a l’Espai Mallorca amb el qual se sent emocionalment,
històricament i lingüísticament unit i amb el qual es va sentir molt feliç de compartir
la vetllada.
Eren els dies propers a les festes de Nadal i la sessió es
va muntar en relació a aquestes diades:
Sumari
Breu presentació de “Poesia a la carta”
El Cant de la Sibil·la
Tradició del Cant de la
Sibil·la als Països Catalans
La IV Ègloga de Virgili i el
Cant de la Sibil·la
Ègloga IV de Virgili en la
versió de Carles Riba
Dos tòpics de la tradició artística i
literària en la nostra cultura:L’Arcàdia i El Cant de la Sibil·la
Cant de la Sibil·la
Drets escolten la Sibil·la -
Miquel Bauçà
Poemes i cançons de
Nadal
Lo noi de la mare - popular
Poema de Nadal - Josep
Maria de Sagarra
Cançoneta mallorquina de simbomba - popular
Nadal - Salvat Papasseit
Nadala menorquina - popular
Villancet - Maria Antònia Salvà
Vou-veri-vou - popular
Inici de càntic en el temple - Salvador
Espriu
La CLARA MIR ens
va fer les explicacions sobre la IV ègloga de Virgili (Ho podeu tronar a la
sessió número 24)
ÈGLOGA IV DE VIRGILI EN LA
VERSIÓ DE CARLES RIBA
Muses de Sicília, elevem un poc la
tonada:
no a tothom són plaents els humils
tamarits i els arbustos.
Si cantem al bosc, que el bosc
sigui digne de cònsol.
Ja s’acosta l’edat darrera dels
versos de Cumes;
íntegrament recomença un ordre
magne de segles.
Ja retorna la verge, retorna el
regne saturní:
una gènera nova de dalt del cel
davalla.
Sies només al nadó, amb el qual la
centúria ferrissa
finirà i per tot
l’univers brillarà la daurada,
casta Lucina, propicia: el teu
Apol·lo ja regna.
Sent tu cònsol és quan vindrà
l’edat gloriosa
i emprendran, Pol·lió, llur cursa
els mesos magnífics,
tu governant. Si en resten alguns,
els vestigis del nostre
crim esborrats lliuraran el món de
perpètua paüra.
Ell la vida rebrà dels déus, i amb
els déus ha de veure
entremesclats els herois, i entre
ells el veuran aparèixer
i regir l’univers en pau amb el
seny del seu pare.
Quant a tu, oh infant, per primera
ofrena la terra
sense conreu vessarà les eures
errants amb el bàcar
i amb l’acant rioler mesclades les
colocàsies.
Elles mateixes, les cabres vindran
a la pleta amb mamelles
plenes de llet; ni l’enorme lleó
temeran les ramades.
El teu bressol mateix s’ornarà de
flors oloroses.
I morirà el serpent, i l’herba
fal·laç de metzina
que forçaran a arriscar-se en naus
per la mar, de muralles
a cenyir les ciutats i a morirà:
pertot naixerà el gingebre d’Assíria.
Quant les lloances, però, dels
herois i les fetes del pare
començaràs a llegir i què és la
virtut a conèixer,
el camp es daurarà lentament de
tendres espigues,
el raïm vermellós penjarà dels
arços feréstecs
i els roures durs suaran una mel
com una rosada
adés en porpra. Restaran,
amb tot, de l’antiga malícia vestigis
fendre solcs a la terra.
Hi haurà un altre Tifis, i una
altra Argo que porti
herois selectes; hi haurà també
noves guerres
i altra vegada serà tramès un
Aquil·les a Troia
Però després, quan l’edat afermada
t’hagi fet home,
desdirà el navegant de la mar i el
pi del. seu tràfec
per les ones: produirà de tot tota
terra.
No patirà la gleva el rasclet ni el
cep la falceta
i el forçut llaurador lliurarà els
seus bous de l’arada;
ni de fingir diversos colors
aprendrà més la llana,
car el moltó mateix mudarà el velló
per les prades
a suau, adés en galda groguenca;
naturalment la sandix vestirà l’anyell
quan se’n peixi.
“Segles tals benaurats, correu!”
han dit a llurs fusos
d’acord amb l’immutable voler dels
destins les Parques.
Puja a les honors, -en serà ja el
temps- oh, supremes,
cara nissaga dels déus, rebrot
il·lustre de Jove!
Mira el món estremir-se en son eix
inclinat, i les terres
i els espais de la mar, i del cel
la volta profunda;
mira com tot s’alegra en
l’expectació d’aquest segle!
Oh, si tan llarga fos la darrera
part de ma vida
i em restés prou alè per a dir les
teves proeses!
No em vencerien cantant Orfeu de
Tràcia ni Linus,
enc que assistís a Orfeu sa mare
Cal·liopea,
enc que assistís a Linus el bell
Apol·lo son pare.
Pan mateix, si em desafiés amb
l’Arcàdia per jutge,
Pan mateix, amb l’Arcàdia per
jutge, vençut es diria.
Oh, comença, infantó, a conèixer
amb un riure la mare
(deu mesos han portat a la mare
llargues angúnies);
oh, comença, infantó: qui no ha
rigut a la mare
no l’han admès a la taula el déu ni al
llit la deessa.
I MERCEDES DELCLÓS ens va cantar EL CANT
DE LA SIBIL·LA
Lo jorn del Judici
parrà el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
Abans que el judici
mort serà un gran senyal se mostrarà,
la terra agitarà suor i tremirà de gran por
Terra tremola pèndol serà
que les torres derrocarà
les pedres per mitj es rompràn
i les muntanyes es fondran.
Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
perdent los naturals delits.
abans del Judici l’Anticrist vindrà
i a tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir,
i qui no el crega farà morir.
Lo Sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la Lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vostro Fill vull pregar
que de l’infern vulguens lliurar!
Lo seu regnat serà molt breu;
en
aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.
Lo Sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la Lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
Als mals dirà molt agrament:
—Anau, maleïts, en el turment!
anau-vos-ne en el foc etern
amb vòstron príncep de l’infern!
Als bons dirà: —Fills meus, veniu!
benaventurats posseïu
el regne que us he aparellat
des que lo món va esser creat!
Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vostro Fill vullau pregar
que de l’infern vulla’ns lliurar!
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
MARTA MALLEU, MARIA ANTÒNIA MASSANET I
CLARA MIR van recitar diferents poemes de Salvat Papasseit, Salvador Espriu ,
Josep Maria de Sagarra, Maria Antònia Salvà i Miquel Bauçà
MERCEDES DELCLOS va cantar cançons de
Nadal mallorquines i menorquines:
Cançoneta mallorquina de simbomba
Cançó popular de Mallorca
Sant Josep té un ramet
de no sé quina llenyeta
per a granar sa coveta
en néixer es Bon Jesuset.
La mare de Déu cosia
a sa porta de s’hortet
i tenia el bon Jesuset
a sa falda qui dormia.
Es pastors de sa muntanya
volen veure es Jesuset
i han deixada sa cabanya
per portar-li un anyellet.
La mare de Déu cantava
una cançó per s’infantó
i de tan dolç que cantava
s’adormiren tots es pastors.
Dos carboners de la serra
duen un sac de carbó
i un feix de llenya prima
per fer-li un bon fogueró.
Sant Josep fa per s’infant
fabiols i castanyetes
i es nin se n’ha alegrat tant
que li fa mamballetetes.
Nadala menorquina
Cançó popular de Menorca
Jo som es pastor més gros
qui venc per entre ses murtes
amb ses faldes curtes, curtes,
i es mostatxos plens d’arròs.
Toca timbal, toca Pascual,
toca Regina,
tot són festes d’alegria
ses de Pasco i de Nadal.
Jo qui som es quart pastor
que no tenc més que una coca
i me la llev de sa boca
per donar-la al sant minyó.
Toca timbal, toca Pascual,
toca Regina,
tot són festes d’alegria
ses
de Pasco i de Nadal.
Vou-veri-vou
Cançó de bressol de Mallorca
Horabaixa post es sol
plorinyava l’infantó;
no ploris petitó, no,
que mumareta no ho vol.
Vou veri vou
Vou veri vou
Sa riera baixa
S’aigo no es mou
Noninó, noninó,
Una engronsadeta
pes nin petitó.
No ni no, li diu la mare
No ni no, al petitó
No ni no, quan el bolcava
I tot era no ni no.
Vou veri vou
Vou veri vou
Sa riera baixa
S’aigo no es mou
Noninó, noninó,
Una engronsadeta
pes
nin petitó.
