La Clara Mir acaba de guanyar el premi de
poesia LOPEZ-PICÓ d’ enguany, amb el poemari La paraula deshabitada, i
per això aquesta mini entrevista
Què et va fer escriure La paraula deshabitada?
La Paraula Deshabitada no va ser escrita amb
una motivació inicial que sabés, exactament, com començaria i com acabaria
perquè respon, fonamentalment, a un impuls vital d’expressar experiències
viscudes...de posar a prova la capacitat
reflexiva del recorregut vital que has fet i, sobretot, la pròpia rebel·lia. Tot plegat, potser aparentment, sembla una
mena de filosofia però és totalment improvisada i molt... de triar entre la
rebel·lia que és potser la font més creativa del poemari i la por i la
obediència que hem patit durant molts anys tots els que hem viscut la
postguerra. També he volgut alliberar la paraula, atorgar-li un valor més
quotidià, atorgar-li la capacitat per expressar l’amor, la mort, la vida, tot i
rebel·lar-me contra la paraula sacralitzada que ens han venut com a veritat
absoluta, com una cosa...
Intocable?
Intocable... no, no, més aviat com a única guia, com a norma de vida, per això crec que
és imprescindible la rebel·lia. De fet, aquest impuls, a cada tram de la vida,
segurament ha estat diferent però, ara
que sóc gran, ha quallat en aquest poemari, com segurament ha quallat en el
poemari anterior. Una manera personal d’expressar sentiments i reflexions
Molt bé. ara m’agradaria que em citessis uns quants
poetes que t’haguessin agradat molt o que t’haguessin influït, és a dir que
t’haguessin tocat especialment.
Jo he llegit poesia des de molt petita. També
escrivia poesia, després ho vaig deixar, no vaig continuar per aquesta branca.
Però la lectura sí que l’he conreada tota la vida. Recordo llibres que des de
petita m’han marcat, sigui per les imatges o sigui pel text. Un d’aquests
llibres va ser la Divina Comèdia de Dante, (me la llegia una tieta en italià,
jo, asseguda a la falda i el llibre obert sobre els genolls, mirava els gravats
i escoltava la seva musicalitat) . la seva força, em va marcar moltíssim,
responia a una època on potser la vida et portava a aquesta mena de metafísica,
del paradís i de l’ infern. Més tard la companyia dels grans homes que hem
tingut la sort de llegir, Virgili, el mateix Dante. Val a dir que la biblioteca
de la meva tieta va ser una font inesgotable
de lectures, recordo especialment el Hamlet de Shakespeare, Kafka i la seva Metamorfosi. els contes de
Katherine Mansfield i .Virginia Woolf..
I els poetes?
Com a poetes vaig llegir tots els catalans:Verdaguer,
Costa i Llobera, Maragall, Alcover... i
ja de més gran, la tria se n’anava cap a ’Estallés, Espriu, evidentment..
En Vinyoli?
I tant en Vinyoli. I en Miquel Àngel Riera
que per a mi és adorable
Un dels teus enamorats
Si, si
és dels meus poetes més estimats.
També Miquel Bauçà, Gerard Vergés, un poeta extraordinari que m’ha
arribat a l’ànima perquè m’ha donat
aquesta idea dels amics poetes, de
qui has conreat la lectura, i crec que
en Gerard Vergés ens ho transmet:
Els poetes que t’han acompanyat ja són amics teus. Els hi pots parlar, els pots
escoltar.
I aquest premi que t’han donat, estàs contenta?
Molt contenta. No és que m’ho cregués molt
però ara ja ho he paït. Sí, si, fantàstic. I m’ha donat ànims per poder seguir
escrivint. I que encara que sigui gran, la vida és jove i encara farem coses. I
faré poesia, sobretot, perquè és el que m’agrada.
Doncs, res més, moltes felicitats!!
 |
| La Marta, entrevistadora |
 |
| Clara Mir, entrevistada, guanyadora del premi |
Pati
de l’Ateneu Barcelonès, 12 de maig del 2014
