diumenge, 2 de desembre de 2012

SESSIO XXIII - GRUP DE POETES


POESIA A LA CARTA - SESSIÓ XXIII


El dia 16 de novembre  vam estrenar aquest curs 2012 – 2013, amb la sessió número 23 de Poesia a la Carta, en el marc de la Biblioteca del Poblenou. I ho vam  fer presentant aquest grup de poetes que, gairebé des del principi d’aquestes sessions ens acompanyen.  Ho han fet tant llegint poemes, com presentant els seus propis poemaris, o escoltant, és a dir fent caliu... així ens han donat i ens donen suport en aquesta engrescadora aventura poètica.
Anna Bou
Anna Pantinat
Carmen C.C.
Clara Mir
Isabel Ortega
Mercè Griera
Marta Malleu
Aquest grup, absolutament heterogeni però convergent en les seves dèries, es reuneix cada dimarts (qui pot, quan pot, absoluta llibertat) a fi d’aprofundir en la llengua catalana i, sobretot, en la llengua pel que fa al camp de la poesia. Treballen juntes, indaguen, qüestionen, rectifiquen, escriuen i escriuen,  sempre amb una actitud oberta i una gran passió per la paraula i el pensament que aquesta paraula ens proposa. Molts dels poemes que sentireu  han sorgit, en la seva forma última,  d’aquest treball posat en comú: s’han escrit en la intimitat i després s’han posat damunt la taula. Són el resultat de la feina feta amb paciència, amb dedicació, buscant la paraula que cal, amb humilitat, amb amor, intentant que cada frase cada paraula sigui al lloc que ha de ser i que el pensament flueixi a través de cada mot.
Les poetes que es presenten tenen un perfil professional amb una considerable vessant cultural i artística que va de la filologia a les arts plàstiques, passant per moltes altres matèries. Totes s’han dedicat a conrear  la poesia amb una gran riquesa expressiva, fet que ha merescut, en molts casos, el reconeixement del món literari actual. Moltes tenen poemaris editats, han guanyat premis...
          
            Un tast de la seva producció:



            ANNA BOU


EL PINYOL


                        El mateix ganivet
                        que m’havia obert tantes fruites
                        em va obrir la teva carta.

                        Què és un obrecartes sinó un ganivet
                        que també pela paper?

                        I tallo i tallo la carn de les lletres
                        ara massa verdes, ara massa madures,
                        ara una paraula que cuqueja,
                        ara una frase que em taca,
                        ara menjo un tall que té el gust que vull
                        sentir.

                        Arribo al pinyol.
                        Just on signa el teu nom.

                        El pinyol:
                        mil vegades dins la meva boca
                        delint-me jo. La polpa adherida com si la fruita
                        fos a punt de començar.

El pinyol.
            Demà l’escopiré.



ANNA PANTINAT


COMUNIÓ BLUES


Mai no es guariria de la seva tendència
a l'alcoholisme, a la franquesa, a la descendència
descontrolada de la seva joventut,
a l'extàtica experiència de la solitud;
estimant, com estimava, les bestieses de la bohèmia.

Mai combatria els seus terrors a caure al parany
de la comoditat, a una impostada necessitat d'afany,
a la quimera del futur, a la feina ben feta, a la puresa,
a la fal·làcia de les assignatures comunes, i  la saviesa
d'estimar, com estimava, les bestieses de la bohèmia.

Mai no amagaria la seva repulsa a la gent benpensant,
a l'avorriment com a font de pensament, a la vessant
cursi de l'amant,  de l'art, del lament del poderós,
del cristià, de l'ajuntament,
estimant, com estimava, les bestieses de la bohèmia.

Estimaria la bohèmia d'una manera espiritual
spiritus contra spiritum: resar i brindar, un mateix ritual.
Els esperits del vi i les esperitades vides i grandeses
de la gent noctàmbula i les seves bestieses.

Estimaria la gent noctàmbula com una mena de sacerdoci.
Sacrificaria regals, sacrificaria amigues, sacrificaria temps d'oci.
Perdria la família, aquells éssers que t'acompanyen al metge.
Perdria part del patrimoni convidant a copes, perdria el fetge.

Mai es penediria d'haver triat estimar la nit com un ofici
Amunt el calze, Dionís, místic i gloriós sacrifici.



        

                           CLARA MIR
     
       
Hi ha paraules que em parlen i paraules
que em callen, n’hi ha que em criden,
d’altres em venen sense cridar-les.
Les coses existeixen pel tacte del seu nom:
orient, vertigen, misteri...
I dic allò que faig:
escric, ensopego...
La quietud és murmuri:
sil·logisme,solstici, silenci...
Exploro  la paraula: 
pell, sexe, cor...   
I callo.
Sento les paraules que em parlen soles:
batec, exili, res...
Escolto i repeteixo: segons les circumstàncies:
ràbia, pedra, foc....
O la simetria imperfecte dels secrets:
llamp, navalla, mort.




ISABEL ORTEGA

 

White and black

(Per a Pierangelet)


Hi ha algú que posa ritme
als dies monocroms com un il·lusionista
i encèn tonalitats al blanc i al negre.

Blanc com els guants del mag
que extreu versos del seu copalta:
un vers estel,
un vers libel,
un vers desgel,
un vers rebel,
un vers invers, l’envers du vers: l’ivresse.

Negre como la veu que recita
paraules contra la solitud:
desig, mirada, somni, tu. 

Hi ha algú que a la frontera
de l’enigma,
amb màgia clarobscura,
exorcitza la vida monorima
i en fa versos dispersos,
adversos,
perversos,
conversos: 
versos versus prosa.

White and black, blanc et noire,
com l’escorça dels poemes.


                                          (inèdit)


M. MERCÈ GRIERA

aquesta nit potser moriré,


hi estic a punt.
m’he tret la roba,
i les mitges, que ja ho saben,
criden rebels
bellugant-se damunt la cadira,
les veus?
no pateixis, no me les tornaré posar,
m’has triat i et dic que sí
i no me’n desdiré,
ho faig per tu,
però jo també hi jugo.
sec al tocador per darrera vegada
i després et dic:
tomba’t, ajeu-te amb mi,
pell ran de pell,
i el vermell als llavis i les ulleres de sol fosques
les duc per seduir-te morint.





 
MARTA MALLEU

DIVERGENTS

Són arenes de paraules.
Hi transito
ran del mar del pensament
on s’ordenen.
M’esquitxo,
em mullo,
jugo
amb la pedra i la conquilla.

Divergents, divergents.

Els mots dels teus camins
són als cims,
mai no m’hi convidis,
i a les geleres.
Tu puges,
camines,
acampes.
Amb el vent de Tramuntana.

Divergents, divergents.            
                                          Juny 2012

 








 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada