dissabte, 5 de març de 2011

POESIA A LA CARTA XI - MERCEDES DELCLOS

ERC

                 



CICLE:
POESIA A LA CARTA

     
CURS 2008-2009                              SESSIÓ XI
I
MERCEDES DELCLÓS

II
LECTURA DE POEMES DELS ASSISTENTS A LA SESSIÓ
ORGANITZACIÓ
           CLARA MIR
           MARTA MALLEU


Cicle:    POESIA A LA CARTA
GRATUÏT
OBERT A TOTHOM

Dia:       DIVENDRES 12 DE JUNY-09
Horari:         DE 19:00h A 21:00h

Lloc:     CASAL DEL POBLENOU
                D’ESQUERRA REPUBLICANA
                DE CATALUNYA
                MARIÀ AGUILÓ, 129 baixos
                                   Tl. 932 212 350 / 933 081 678























La VOCALIA DE CULTURA

del

        CASAL DEL POBLENOU D’ESQUERRA REPUBLICANA

fa que puguem gaudir del següents cicles:
“Poesia a la Carta”
“Audicions musicals :” El Barroc”
“Al voltant de la llengua”
Exposicions
Conferències
i
“Xerrades al capvespre”


    ***




Amics,

        Ja ho sabeu, el dia 12 del mes de juny vam fer l’última sessió d’aquest curs, de “Poesia a la Carta”.
        Va ser un encert i un èxit que vingués la Mercedes Delclós. Vam fer una bona cloenda.
        Us en donarem, per començar,  un currículum abreujat:

       MERCEDES DELCLÓS va néixer a Madrid i va viure a Màlaga.
FORMACIÓ:
És llicenciada en Filologia Anglesa.
Ha estudiat música clàssica, cursos de música antiga i també de jazz, a Andalusia, Barcelona, Amèrica, França, Anglaterra...
És professora de cant pel Conservatori de Barcelona.

PROFESSIONAL:
·        1975-1977 Treballa de professora de castellà a Anglaterra.
·        Incursions en la comèdia musical anglesa
·        A Barcelona, ha treballat a
·        “Tocata i Fuga”  Quarteto de Cinque
·        “Sense corbata”   l’All
·        Teatre Malic
·        Teatre Artenbrut
·        “Numquam” – Grec 86 (col·laboració)
·        Canta al Grec 86 i al Festival de Tardor
·        Grava repertori del Renaixement per a Catalunya música
·        Crea el quartet a capella “Quelocante” (cantant, compositora i arranjadora)
·        Canta al Festival Olímpic de les Arts amb Maria del Mar Bonet
·        Interpreta repertori de Cabaret Literari
·        Des de l’any 2000 és component vocal i directora del grup a capella “Musdeveus”
·        Professora de tècnica i interpretació vocal a diferents centres
·        2005 Teatre Nacional de Catalunya amb “Fuente Ovejuna”
·        2006 Acció Poètica de l’Ateneu Barcelonès
·        Projecte “Poèsica”
·        2007  composicions musicals per al Teatre Nacional de Catalunya. Obra “Temps Real” (Sala Tallers)
·        Imparteix cursos de veu a capella, educació de la veu, la veu com a eina de treball. Universitat Autònoma
·        2008 assisteix a les sessions de treball per a dones artistes. Projecte VACA
·        Presenta a Novembre VACA el projecte de creació personal “DICHOSONIDOSICANTOS”
·        Actualment treballa en composicions infantils en anglès i en un projecte de música per a infants a partir de diferents poetesses.

EDICIONS:      
·        “Voces Nuevas” (Poesia), XXI selecció,  2008. Editorial Torremozas.
·        C D: “ Viatge íntim “: cançons hongareses de  Béla Bartók i Zoltán Kodály, sefardís ijaponeses harmonitzades al piano per Manuel García  Morante,                       Noguera). CM de MC.   
·        C D: “ Musdeveus” , “ Babo Lemiló : un treball de creació i  experimentació a través de la veu. Ars Harmonica .   
·        CD: “Cabaret Songs” : cançons de Cabaret  Anglès, francès i alemany per a veu i piano (Laura Moral). CM de MC.   
·        CD: “Gosadia”: composicions a capella a partir de poemes de Fernanda Ariño. Producció del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.
·        DVD (maqueta professional del Festival de Música de Pineda, 2008) : “Cabaret songs”.
·        CD: “Poèsica”: Música i poesia. La poesia de la música i la música de la poesia. Poemes del grup poètic “L’Estrep”, de Teresa Martin Taffarel, Laura López i Mª-Mercè Marçal, musicats per Mercedes Delclós. Piano: Laura Moral. Òptic Data.











MERCEDES  DELCLÓS



Mercedes Delclós és música i poeta, per a ella la paraula i la música van unides idestriablement. Com a música ha desplegat un repertori  ben divers i ho ha fet amb la veu, el cos i la ment: el cant, la interpretació i la composició. 
Pel que fa a la paraula i la música, la Mercedes és joglar i trobairitz, és clàssica i moderna, és tradició i novetat, està en contínua recerca i, per això,  ens pot regalar harmonia i sorpresa, ruptura i retrobament; en definitiva, la modernitat.
Avui  ha estat un dia especial. Ha sigut la darrera sessió de “poesia a la carta” d’aquest curs. Ho  celebrem  amb la presencia de la Mercedes. Aquesta sessió s’hauria de dir poesia i música a la carta, perquè, com ja us hem avançat,  la Mercedes és més que poeta: la música és l’element constant de la seva trajectòria artística. Però també em consta com estima la paraula escrita, com estima la poesia i, en ella, la sonoritat de la paraula dita està feta de notes escrites en el pentagrama  de les emocions.
Avui, doncs, cal agrair-li, que puguem presentar el vestit nou que la Mercedes ha posat a aquesta sessió de cloenda de  “Poesia a la Carta” amb el caudal d’energia, de música i poesia que ens ofereix. 
Jo he conegut a la Mercedes al taller de poesia de l’Ateneu barcelonès on hem llegit els poetes, on hem  recitat, on hem compartit la gestació de ritmes sonors,  tensant les paraules per reeixir en la musicalitat poètica que buscàvem. Ella, però, hi ha afegit un plus. Generosament i discretament, com qui no fa res, ha musicat poemes dels companys del taller i ha engrandit els nostres poemes dotant-los d’una nova expressió que reafirma el lligam entre poesia i música. Després hem anat coneixent la riquesa de la seva trajectòria musical i,  per tant, cal que sàpiga que som conscients del regal que ens feia.
*Ens canta dos poemes de dues poetes del grup “L’Estrep”:  No”   de Carmen Comas, i   Cançó de la lluna”, de C. Mir.  (CD Poèsica) 
*Ens canta poemes Resurrecció, T’he negat mare, Com si em vingués de tu,  de:  M.M. Marçal, (CD Poèsica) i  Haikus de Fernanda Ariño,  (CD Musdeveus).
Ens fa viatjar en l’espai sonor, amb la força tel·lúrica  de la veu humana més primitiva, orgànica, que brolla del so essencial: un llenguatge sil·làbic sense sentit que explota totes les possibilitats de la sonoritat vocal amb composicions pròpies que expressen tendresa i dolor:
*Escoltem: “Recordes aquell dia en el petit poblat?”, i  ” L’Eduard i el seu gos” (CD Musdeveus, Babo-Lemiló).
Ens porta per terres i cultures llunyanes amb cançons Japoneses, sefardís, hongareses amb cançons de Béla Bartok  Zóltan Kodály, i de Manuel Garcia Morante:
* Cançons:  “ Onda no funauta”;  “Porqué quiero yo más vivir”; (CD: Viatge Íntim)

La seva poesia escrita  és sinuosa com els meandres que giravolten  i modifiquen el paisatge,  buscant les escletxes i fent  emergir elements amagats, sensuals i a la vegada assossegats,   que, en ella, sorgeixen de l’alè de les formes  vives  de la terra, de la mar,  buscant-ne el retorn cap al jo poètic, reclamant a la veu de la natura que alimenti  el somni i els sentits.

Ens llegeix alguns poemes  que il·lustren aquests elements, com els que reproduïm a continuació:







CITA CON LAS OLAS   



Deambulas junto al mar                
para dejar ir la zozobra:
un silencio raro de turbación

                             cantos de caracola
                              te envuelven
                          cantos de ballena
                           envían ecos a tu pecho                                        
                                                       callados cantos de medusa
                                                       meciéndose libres
                          las pisadas  en la arena
                          como un tapiz que revela
                                                                          mensajes
                                                       
                             las olas te dicen que la vida
                             late y de sí misma se alimenta

                                                                                    (10-01-2009)





ENTRETANTO



Puedo ver
cómo se agita la brisa
al ras de la arena
si dejo la mirada
                                               en reposo

puedo oír
el eco del sonido
si penetra el ritmo
                                                del aliento

puedo adentrarme en tus ojos
porque exhalan rumores
y me atrapan
al otro lado de la mirada
al otro lado del aliento 

                                                                                                                                  (4-05-2009)

INTROSPECCIÓN

La mañana abre
trazos violetas
¿cómo retener la imagen
si parece hecha de un sueño?

Los sueños flotan
en un mar sin costa
fluyen en olas
y no saben de confines

La mañana olvida
el lienzo violeta
¿o es la mirada
que deja de ver
y recuerda una realidad
desde el umbral del sueño?

ver    
                                      pensar  
                                               recordar   
                                                         soñar
todo se vacía
sólo hay un extraño sentir      
(30-05-2009)        
                                                                   



PAISAJE 




El silencio de la mañana
el piano en reposo
los libros quietos
la foto de mi madre
 el armario antiguo

y una maraña de nubes
despertando la tristeza
                                                 
                                                     (14-05-2009)






POEMA  DE  PAPEL
                                                                            
                                                             Seré el frec d’un alè prop del clatell
                                                             que et sobta quan la nit encén
                                                              l’esgarrifança de les coses
                                                              perdudes.                                                                   
      Isabel M. Ortega Rion, “Nòmada”


Al reverso del significado              
las palabras agitan                       
                                        secretos
                                                silencios
la emoción
- ilusión de inocencia -
horada mi arcilla

las brasas de una lágrima
acarician mis manos

el poema
se ha hecho
                                                PIEL                                                                                                                                               
                                            



TEOREMA



El azul de aquel mar
dibuja una deidad
el canto de aquel mar
colma una soledad
el aire de aquel mar
mece una eternidad

una soledad en su eterna deidad
ni colma
ni mece
ni dibuja
aquel mar













Tornem a la música: Escoltarem encara dos cançons enregistrades:
*Poemes musicats i cançons com: “Jocs”, (CD  Musdeveus,  Babo-Lemiló) i  ”Subarana Jhonny” (CD  Cabaret Songs)
Després la Mercedes ens  ofereix la composició musical d’un poema seu: “Copla al testigo” que ens canta, aquesta vegada, “a capella”. És una cançó  que, com ella mateixa  ens explica, té unes arrels identitàries que han impregnat el seu recorregut vital per la terra d’Andalusia. La Mercedes  ens l’ofereix  amb un impuls orgànic i una força que s’encomanen  i que els assistents han agraït amb forts aplaudiments.
Encara hem d’afegir al repertori  expressiu de la Mercedes la combinació dels registres sonors amb els propis de la dansa. Música i veu, paraula i cant, cos i ment, enllaçant arts  i disciplines en el seu conreu particular, sorgeixen amb naturalitat:
*Hem pogut visionar i gaudir d’alguns fragments del seu DVD Dichosonidoscantos.
Gaudint de les imatges, ens hem acomiadat amb un gran somriure de satisfacció. Gràcies Mercedes per esser aquí amb nosaltres.
Clara Mir























LECTURA DELS ASSISTENTS











CLARA MIR









Potser és perquè els anys  ja  em desviuen
que,  sovint,  se m’enduen 
a la pàtria petita de la infància.
Potser és perquè  els  records em mesuren
tantes  hores errades 
que trio els que més m’agraden.
Llavors,  els  obro la porta i els   torno la casa.
Amb ells,  em  creixen ales, doblego l’horitzó,
invento  oceans  al terrat 
i pacto una treva  amb el fred i la por.

Ja sé que vesteixo  qualsevol  tarda
més ben vestida del que estava, 
però  en sé  la mar agraïda, també  en sé l’abraçada
i el  misteri  d’aquelles calmes.

Torno a ser tamarell, sempre abocat a l’aigua,
com un nen despentinat,
                            de branques esgarriades…








                        MARISA OLIVERA









A CONTRAVENT



Despullada
d'antics horitzons
que deixo enrere
porto la meva nau cap a tu,
malgrat que un entossudit
vent de gregal
m'empeny de babord a l'altra banda.

De mentre,
sota el cel de tardor,
em deleixo amb la dansa de les ones
al voltant de l'espigó,
sabent que tard o d'hora
arribaré, nua,
al port dels teus braços
que m'esperen
des d'un temps sense memòria.














SENSE DISFRESSA



Boscos de colors,
prínceps i princeses,
aromes, fragàncies,
olors de dolcesa,
màgics escenaris,
reblerts de bellesa.
Somnis, tot plegat,
somnis d'infantesa.

I ara, la vida,
sense cap disfressa,
se'm planta al davant.
Jo, sense sorpresa,
de somnis dejuna,
li dono la mà
seguint sense pressa
el seu pas a pas.

No vull preguntar-li
a quin paìs va:
cerco la tendresa
d'un cor despullat,
la simple nuesa
d'un cos estimat.

I giro els meus ulls
mirant cap el mar.

Juny 2009





                        C. C. CARMEN



             SEGON POEMA:

             GRISOS

             En el recorregut del temps,
una boira densa
             enterboleix dies lluminosos,
             la memòria va esborrant
             aquells éssers parlats,
             entrellaçats, plens de vida.

             L’envelliment és opac,
             la joventut d’ahir
pinzellades grises avui,
un esborrany, tota una vida.

I em pregunto:
per què frenar
impulsos?
Me’n penedeixo d’haver
sacrificat alegries,
de no haver perdut el seny
gaudint d’un temps
irrepetible.




MARTA MALLEU
He fet un viatge entre arenes i mars.
Et buscava.
Les arenes eren blanques de blanc
i les mars totes quietes, abismals.
Jo mirava.
Mirava.
Els ulls se’m consumien entre els blaus
i el pensament, perdut, ones enllà.
No et trobava
Un llarg viatge, ja no en puc tornar.
Ara busco els límits a  l’oceà.



PELE TORRES



             JO, L’ARBRE


El vent de llevant avui és suau i acaricia les meves branques i fulles.
Em sento arrelat a la terra fresca.
Respiro suaument per tots els meus porus.
Ho miro tot, però no tinc ulls.
Em sento viu, però les meves mans són buides...

Jo la puc veure, però s’escapa lliscant entre els meus dits.
Jo sé que ella és aquí, però quan la vull tocar
desapareix del meu abast.
Ho he intentat tantes vegades...!

Recordo que, quan jo era petit, volia agafar els peixos amb les mans.
Però ells s’esmunyien,
Com la pastilla de sabó a la banyera.
Jo només volia acaronar-los, però no hi havia res a fer...

Ara el vent de llevant bufa molt més fort.
A mi m’agrada, fa que tot jo fimbregi.
Algunes fulles marcides se’n van volant...
ben segur que a acomplir una altra feina.

Sóc un arbre afortunat, però... la trobo tant a faltar!
Els seus ulls de color de mel, d’una gran profunditat;
El seu cos suau, d’una blancor neta i pura.
Intento agafar-la una vegada més, però s’esfuma com un núvol...!

He cridat molt fort, amb llàgrimes en els ulls que no tinc.
Jo sé que ara ja no puc ser per a tu.
Sàpigues que jo t’estimaré tota la vida
i sempre et tindré a les meves arrels.

L’he vista al meu costat. Tanta bellesa!
Els ulls que jo he estimat tant, diuen adéu.
-jo també t’estimaré sempre- diu.
-ara sé que me’n puc anar i deixar-te feliç.
Se’n va a poc a poc. La seva puresa es fon amb la llum de la tardor...

Un munt de nanos vagaregen al meu voltant.
Volen agafar les figues.
Una nena d’ulls mediterranis i cabells arrissats,
és la primera a pujar damunt les meves branques més altes.
Agafa una figa, la més grossa i sucosa,
la mossega allà mateix, riu contenta i s’abraça al meu troc.
Jo també ric.

Les meves branques i fulles es mouen seguint el vent de llevant.
Les meves arrels estan ben aferrades
a la terra vermella que en va veure néixer.
La meva sang corre per tot el meu troncal.
Sento esgarrifances de felicitat.

Encara sóc d’aquest món...!







Amb aquests poemes tanquem les sessions de “POESIA A LA CARTA” d’aquest curs 08-09.
Esperem que els que hi heu participat n’hàgiu gaudit tant com ho hem fet nosaltres i confiem que el curs vinent ens tornarem a trobar, tots carregats d’iniciatives, de convidats, de possibles convidats... de participants i sobretot de poemes, de molts i molts poemes.

Bones vacances i bona inspiració!

Clara i Marta



POESIA A LA CARTA
Juliol de 2009



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada